Alimentació.
La base de l’alimentació del poble maia fou el blat de moro, que serví per fer begudes, fent servir la seva pasta cuinaven aliments (com les truites i els “tamales”). Dins les diferents maneres de cuinar, predominaven els forns sota terra. Al voltant de les vivendes maies solia haver-hi horts d’aquests aliments per al consum familiar.
Els complements alimentaris dels maies van ser una extensa llista de fruites i la manioca, un tubercle amb un alt contingut calorífic, amb el que es preparava una farina molt nutritiva.
Altres aliments importants van ser els derivats del cacau: de la seva llavor se n’obté una pasta que serveix per fer la beguda de xocolata preparada amb aigua, ja que no coneixien animals que poguessin donar llet. Els maies no solien beure aigua natural, acostumaven a acompanyar-la amb derivats del blat de moro, fruites i altres ingredients.
El balché i el sakab eren dos begudes alcohòliques fermentades, que s’utilitzaven en cerimònies.
D’altra banda, apart dels vegetals, el poble maia també menjava animals com: peixos, conills, porcs senglars, tapirs, perdius i altres aus i mamífers que els proporcionaven carn, tan per alimentar-se com per les ofrenes rituals.
Vivenda maia.
Existien cases d’una sola família on vivien els pares i els fills, que a vegades adoptaven a membres vells o joves de la família o de fora. També hi havia edificis multifamiliars on vivien persones d’alts rangs socials.
Els materials amb que es construïen eren molt variats, podrien estar fetes tant de pedra com de fusta. Normalment la casa estava formada per la cuina, els dormitoris i la bodega, i, en altres estructures separades hi havien els tallers i els banys.
Els llits dels maies eren unes plataformes baixes col·locades als murs. Sobre aquestes plataformes hi havia un matalàs de cotó.
Al centre de la ciutats es on hi vivien la noblesa i els sacerdots, i a les afores hi vivia el poble.
Vestimenta.
La vestimenta depenia del rang social de cada persona. La majoria de la població vestia senzillament. Les dones solien portar una faldilla i un mantó; els homes portaven una espècie de calça anomenada “patí”. Però la noblesa utilitzava roba més elegant i costosa, i amb molts accessoris (generalment d’un material anomenat jade). Com a calçat portaven sandàlies de cuir.
Per tenyir la seva vestimenta utilitzaven diversos colorants d’origen: mineral, vegetal i animal. Tenien colors com el vermell, el violeta i el blau. Aquests colorants els obtenien a través de cultius o pel comerç.
Comerç.
El comerç per a la civilització maia era indispensable, ja que repercutia molt en la seva economia. Els comerciants maies feien viatges llargs i cansats per poder abastir als petits comerciants, que repartien de casa en casa els articles exclusius d’altres zones.
També comerciaven amb art, ja que la noblesa l’apreciava bastant. Així que els grans comerciants adquirien un gran prestigi i fama entre la noblesa maia i alguns cops eren reclutats com espies del rei.
No hi havia moneda per comerciar, només existia l’intercanvi de productes i, a vegades, el cacau com a medi de pagament.
0 comentarios:
Publicar un comentario